Cadències

Cadència autèntica

Una cadència autèntica és un tipus de final musical molt estable i “definitiu”

Es produeix quan una frase acaba amb l’acord de dominant (V) que resol a la tònica (I).

En resum:

V → I

Què vol dir això?

• Dominant (V): crea tensió (vol “resoldre”)
• Tònica (I): és el punt de repòs, la “casa”
• Quan passes de V a I, l’oïda percep un final clar i satisfactori

Exemple en Do major

 

• V = Sol major (G)
• I = Do major (C)

Per tant: G → C

Tipus de cadència autèntica

 

1. Perfecta (PAC)
   
   • V → I
   • amb la tònica al soprano i en estat fonamental
   • sona molt conclusiva (final fort)
2. Imperfecta (IAC)
   
   • també V → I
   • però amb alguna variació (inversions, soprano diferent…)
   • sona menys contundent

És la cadència més típica per acabar peces, com un “punt final” musical.

 

Cadència plagal

Una cadència plagal és un tipus de final musical en què l’acord de subdominant (IV) resol a la tònica (I).

En resum:

IV → I

Exemple en Do major

 

• IV = Fa major (F)
• I = Do major (C)

Per tant: F → C

 

Com sona?

 

• Té un caràcter suau i menys tens que la cadència autèntica
• Sovint s’associa amb un final més relaxat o “solemne”

És molt coneguda com la “cadència de l’Amen”, perquè apareix molt en música religiosa al final dels cants.

Cadència trencada

Una cadència trencada (també anomenada cadència evitada o deceptiva) és un tipus de final musical que no resol com s’espera.

Explicació senzilla

 

Normalment, en la música tonal, quan escoltem un acord de dominant (V), esperem que resolgui a la tònica (I) —és a dir, el “final natural”.

 

 

Però en una cadència trencada, això no passa.

En lloc de:

 

• V → I (resolució normal)

tenim:

• V → VI (o un altre acord inesperat)

Què provoca?

 

• Una sensació de sorpresa
• El discurs musical continua (no acaba)
• Dona un efecte expressiu molt utilitzat en música clàssica i moderna

Exemple en Do major

 

• Esperat: G (V) → C (I)
• Cadència trencada: G (V) → Am (VI)

Aquí l’oïda espera acabar a C, però “s’enganya” i va a Am.

 

Resum ràpid

 

• És una cadència que evita la resolució final
• Substitueix la tònica per un altre acord (sovint el VI)
• Serveix per allargar la música i crear interès

 

Semicadència

Una semicadència és un tipus de cadència musical que acaba en l’acord de dominant (V) i, per tant, no dona sensació de final complet.

Explicació clara

En lloc d’acabar a la tònica (I), la música s’atura a mig camí:

• Exemple típic:
  I → V
  (o altres progressions que acaben en V)

 Això crea una sensació de:

• suspens
• inacabament
• necessitat de continuar

Com sona?

 

 

 

És com si la música fes una pregunta en lloc de donar una resposta.

 

Exemple en Do major

 

• C (I) → G (V)

Quan arribes a G, sembla que la música ha de continuar per resoldre cap a C.

 

Resum ràpid

 

 

 

• Acaba en V (dominant)
• Dona sensació de pausa, no de final
• És molt habitual al final de frases musicals que continuen després

 

Cadència frígia

Una cadència frígia és un tipus de cadència que es dona en mode menor i té un so molt característic, una mica “antic” o “dramàtic”.

Característica principal

 

 

 

La seva forma típica és:

• IV⁶ → V

Però amb un detall molt important:

• El baix baixa un semitò (segona menor descendent)
  (això és el que li dona el nom de “frígia”)

Exemple en La menor

 

• Fa (IV⁶) → Mi (V)
• El baix fa: Fa → Mi (descens de semitò)

Aquest moviment és la clau de la cadència frígia.

 

Què transmet?

 

• Sensació tensa i expressiva
• So molt utilitzat en música renaixentista i barroca
• Té un aire solemne o dramàtic

 Resum ràpid

 

 

 

• Es dona en mode menor
• Progressió: IV⁶ → V
• El baix baixa mig to (segona menor descendent)
• So característic del mode frigi